Critiques Cat

Manel Galià: les emocions a través del moviment.

Manel Galià és un artista que ha dedicat tota la seva  vida al que més l’agrada: crear. El seu pare, Narcís Galià, va ser professor de Pintura a la Facultat de Belles Arts de Barcelona, on també es varen formar la seva mare i dos dels seus germans.

Galià treballa diversos materials, però sobretot la fibra de vidre, la terracota y el ferro. Despulla la seva obra de qualsevol pensament estètic treballant a fons la matèria i proporcionant a les seves creacions un significat universal: el moviment; el moment precís d’un estat que li permet aprofundir en el concepte de sentiment. 025066010  

L’hem vist modelar el fang amb domini evident i una passió indiscutible al se estudi de Sant Mori, Girona, entre murs de pedra centenaris, blocs d’argila i unes vistes precioses. De caràcter hospitalari, no malbarata energia en descriure la seva feina i comença a esculpir mentre el fotografiem.

“El moviment és pensament o el pensament és moviment?” Manel Galià actualitza una disciplina clàssica i la transforma per a adaptar-se a una contemporaneïtat que demana de missatges immediats: quan esculpeix un home amb els braços desenganxats, com volant, està dient: Au!, Surt!, Vola!, Decideix-te!”

“Un home penjat d’una corda? No, nos és un trapezista”. Suggereix un estat d’ànim: potser quelcom qui s’enfronta a un repte»

Formalment, Manel Galià no idealitza les seves escultures i fins i tot evita la representació facial. El seu estil és de difícil classificació: ni reaccionari, ni tradicionalista. S’abstreu en la interpretació del moviment i gaudeix amb la textura. La seva petjada formal respon únicament al concepte: el de l’experiència personal, que l’artista reconeix i representa i a la qual mira de donar resposta.

.«L’escultura no és un objecte, és una interpretació, una qüestió, una resposta. No pot estar terminada ni perfecta »  Giacometti.

Por Nuria Arfa para Muud Magazine - Octubre 2014

                                                                                                          * * * * *                                                             


Manel Galià, un llenguatge únic amb diversos registres


Manel GaliaManel Galià (Barcelona, 1966) és un artista poc conegut, tot i que el seu cognom forma part dels grans referents de la pintura catalana. És un artista poc avesat a l’activitat expositiva, tot i que porta pràcticament tota la vida treballant en el món de l’art. És un artista de difícil, classificació perquè va d’un registre a un altre defugint reincidències, comoditats o estancaments. En qualsevol cas, Manel Galià és artista, aquesta és la seva raó de ser, aquesta és la seva feina, aquesta és la seva vida i aquesta és la seva passió.

Fill del pintor i catedràtic de pintura i color a la Facultat de Belles Arts de Barcelona, Narcís Galià, aquest li va transmetre una sòlida formació i una base prodigiosa de coneixements artístics. Però l’entorn artístic no se cenyeix aquí, i és que en el si de la seva família sempre s’ha respirat l’olor dels pinzells. La seva mare també va fer Belles Arts, i també el seu germà i la seva germana.

En tot cas, el mestratge d’un valor de ferro com el seu pare el va tenir un bon temps instal·lat en una pintura essencialment paisatgística, on el color, la pinzellada i la matèria es combinaven damunt la tela en harmonia amb un so de factura impressionista. Un dels seus artistes de capçalera és Cézanne, i la seva pintura ho constata. Va assolir una força tècnica i cromàtica i un estudi compositiu irrefutables. Però va arribar un moment en què va sentir la necessitat de sortir d’allà, de desaprendre tot l’aprés i buscar el seu propi llenguatge.

Aquest nou instint l’ha dut a treballar cada cop més intensament el volum, fins al punt que en aquests moments la seva creativitat es dedica molt més a l’escultura que a la pintura. Quan se li pregunta si se situa més en un terreny o en un altre, respon que se sent més pintor, tot i que els últims anys ha tendit més a treballar les tres dimensions, potser mogut per la necessitat  de relaxar la contínua faceta pictòrica dels seus començaments. En realitat, no diferencia entre un llenguatge i l’altre. “L’escultura és com la suma de molts dibuixos, cada cop que tombes una peça escultòrica apareix un dibuix diferent”, diu


ManelGalia-9

Les temàtiques també són molt dispars, tot i que semblen tenir en comú el formar part d’una quotidianitat molt humana, i tracta des de la desestructuració del paisatge natural a la moderació de les principals preocupacions i equilibris vitals a través de figuretes entranyables que evoquen pensadors, funambulistes, voyeurs, trepadors, juganers, esquius, personatges que caminen dins un cercle tancat o que estan a punt de tirar-se a la piscina. Personatges amb els quals juga amb el moviment i la geometria. També té una sèrie recent dedicada a qüestions molt essencials, com la proximitat, la implicació, la distància, a través d’unes boles de fang enfarinades.

Manel Galià no s’ha prodigat en exposicions a Catalunya, perquè on ha tingut més activitat expositiva individual és a Mallorca i Madrid. Però en la seva trajectòria hi ha una curiositat destacable, i és que van escollir unes peces seves per a figurar a la pel·lícula “Vicky Cristina Barcelona”, de Woody Allen

Tina Casademont - Empordà Guia - Juny 2012

* * * * *



critica manel galià
Amb Manel Galià ens trobem davant d’un artista complet que per sòlida formació podria haver catgut en la temptació de genialitat que tant abunda avui.

En el seu lloc s’ha decantat pel complex estudi del color segons l’arquitectura de les formes i les seves harmòniques interrelacions cromàtiques derivades de les aportacions cezanianes.

Una obra d’ambiciosa dificultat que podríem resumir en el terme actual de “legal”.

LAHERMAN. crític. P.D.R

* * * * *

 

Color, llum, valentia cromàtica, són les armes pictòriques de Manel Galià

GAL-ART